SlideShare a Scribd company logo

Tdr-L'aigua

•
•
C
choriol

Related slideshows

Ozel pazar sunumu_yazılımşirketleri.pdfx
Ozel pazar sunumu_yazılımşirketleri.pdfxOzel pazar sunumu_yazılımşirketleri.pdfx
Ozel pazar sunumu_yazılımşirketleri.pdfx
 
Paid Search James Fairweather Digital Bootcamp April 2012
Paid Search James Fairweather Digital Bootcamp April 2012Paid Search James Fairweather Digital Bootcamp April 2012
Paid Search James Fairweather Digital Bootcamp April 2012
 
Reputation Management
Reputation ManagementReputation Management
Reputation Management
 
1 of 5
Download to read offline
4. L’aigua       Pàgina 12     
4.1. Introducció Malgrat que en un primer moment, no hi han gaires motius per sentir-se identificat amb els vegetals, la qüestió següent ens resulta innegable: l’aigua és imprescindible per a la vida. Ho és per a nosaltres i per a qualsevol ésser viu sobre el planeta Terra. Les plantes contenen un percentatge d’aquest fluid molt més elevat que nosaltres els humans (i que els animals en general), però els usos són els mateixos en ambdós casos: nutrició, estructura i transport de substàncies i partícules a través de conductes interns.  Pel que fa a la funció de nutrició, l’aigua (H2O) s’utilitza juntament amb el diòxid de carboni (CO2) en el procés de la fotos��ntesi per crear la substància més important per la vida de les plantes: la glucosa (sucre o glúcids).  Les cèl·lules, tant vegetals a com animals, tenen la necessitat d’aigua per a formar-se, donat que proporciona volum a aquests elements. És aquí on queda destacada la seva importància estructural.  Els minerals del sòl no podrien ser absorbits per les plantes si no estiguessin diluïts en aigua. Els nutrients que s’obtenen del substrat, per mitigar de les arrels, sent l’aigua la que fa que circulin per l’interior de la tija (formant en conjunt la saba bruta) fins les fulles. I d’aquí ja en forma de saba elaborada es reparteix cap a les diferents part del vegetal. És doncs comprensible, que quanta més aigua tingui a l’abast una planta (sense superar ni apropar-se als nivells que poden resultar-li nocius), podrà satisfer en major grau aquestes tres accions. En especial la primera, ja que la segona, creiem, només es realitza en la mesura necessària (mentre el vegetal pugui accedir a una quantitat bàsica) i la tercera depèn de la quantitat de minerals, i no de l’aigua.        Pàgina 13     
4.2. Hipòtesi Sabent que l’aigua és imprescindible per als éssers vius i que en el cas de les plantes en concret les no llenyoses, representa el 95% (aprox.) de la seva constitució, modificarem la velocitat de creixement dels subjectes variant-ne la quantitat que en reben. Creiem que el grup que rebi més quantitat d’aigua (sense proporcionar a cap d’ells menys de la que necessiten ni sobrepassar la quantitat màxima que poden suportar) en sortirà més beneficiada. 4.3. Experimentació Aquet experiment consisteix en agafar dos grups de quinze subjectes cada un. Plantem els dos grups de llavors prèviament germinades (per estalviar temps) en dos testos amb terra, en les mateixes condicions. Els subjectes del grup 1 es troben permanentment envoltats d’un substrat humit. Això hauria d’aportar-els-hi una reserva contínua; pel contrari les plantes del grup 2 només disposaran d’aigua de forma periòdica, deixarem que aquesta s’evapori i quan el substrat estigui bastant sec es deixaran passar dos dies fins que es tornin a regar. GRUP 1  GRUP 2       Pàgina 14     
4.4. Observacions 1ra setmana:  Uns quants subjectes encara no han germinat. Els que sí ho han fet (que representen la majoria) es desenvolupen correctament. 6 6 Grup 1  Grup 2  4 4 Cm Cm 2 2 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 Nº subjecte Nº subjecte 2na setmana:  Tan en el grup 1 com en el 2 hi ha varies llavors que encara no han germinat.  En el test del grup 2, una llavor sense brot sobresurt del substrat, possiblement per un error comès a l’hora de ser plantada, o per l’acció de l’aigua al regar-la. 15 15 Grup 1  Grup 2  10 10 Cm Cm 5 5 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 Nº subjecte Nº subjecte 3ra setmana:  Les llavors que faltaven per a germinar no ho han fet.  Creixen sense inconvenients i es pot apreciar una clara diferència de mida, els subjectes del grup 1 creixen a una major velocitat que els del grup 2.       Pàgina 15     
20 15 Grup 1  Grup 2  15 10 Cm Cm 10 5 5 0 0 1 3 5 7 9 11 13 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 Nº subjecte Nº subjecte 4.5. Conclusions L’experiment ha transcorregut tal i com indica la hipòtesi. Les plantes del grup 1 que rebien aigua a diari han crescut de mitjana 2,84 cm més que les del grup 2 que en rebien nomes cada tres dies. Quantitat d’aigua 12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 1ª setmana  2ª setmana  3ª setmana  1 grup 0,77 8,44 10,17 2 grup 1,28 6,34 7,32 A l’iniciar l’experiment els subjectes del grup 2 eren una mica més grans que els del grup 1, això es un fet casual, les llavors dels dos grups es van fer començar a germinar juntes i més tard es van repartir aleatòriament entre els dos testos, però sense que ens n’adonéssim va coincidir que les plantes del grup 2 eren mínimament més grans. De seguida les plantes del grup 1 van començar a créixer a una major velocitat i van igualar i superat les del grup 2. La diferencia entre tots dos grups de plantes va anar augmentant durant el transcurs de l’experiment i si aquest hagués durat més temps segurament hauria continuat fent-ho d’igual forma.       Pàgina 16     

More Related Content

Tdr-L'aigua

  • 1. 4. L’aigua       Pàgina 12     
  • 2. 4.1. Introducció Malgrat que en un primer moment, no hi han gaires motius per sentir-se identificat amb els vegetals, la qüestió següent ens resulta innegable: l’aigua és imprescindible per a la vida. Ho és per a nosaltres i per a qualsevol ésser viu sobre el planeta Terra. Les plantes contenen un percentatge d’aquest fluid molt més elevat que nosaltres els humans (i que els animals en general), però els usos són els mateixos en ambdós casos: nutrició, estructura i transport de substàncies i partícules a través de conductes interns.  Pel que fa a la funció de nutrició, l’aigua (H2O) s’utilitza juntament amb el diòxid de carboni (CO2) en el procés de la fotosíntesi per crear la substància més important per la vida de les plantes: la glucosa (sucre o glúcids).  Les cèl·lules, tant vegetals a com animals, tenen la necessitat d’aigua per a formar-se, donat que proporciona volum a aquests elements. És aquí on queda destacada la seva importància estructural.  Els minerals del sòl no podrien ser absorbits per les plantes si no estiguessin diluïts en aigua. Els nutrients que s’obtenen del substrat, per mitigar de les arrels, sent l’aigua la que fa que circulin per l’interior de la tija (formant en conjunt la saba bruta) fins les fulles. I d’aquí ja en forma de saba elaborada es reparteix cap a les diferents part del vegetal. És doncs comprensible, que quanta més aigua tingui a l’abast una planta (sense superar ni apropar-se als nivells que poden resultar-li nocius), podrà satisfer en major grau aquestes tres accions. En especial la primera, ja que la segona, creiem, només es realitza en la mesura necessària (mentre el vegetal pugui accedir a una quantitat bàsica) i la tercera depèn de la quantitat de minerals, i no de l’aigua.        Pàgina 13     
  • 3. 4.2. Hipòtesi Sabent que l’aigua és imprescindible per als éssers vius i que en el cas de les plantes en concret les no llenyoses, representa el 95% (aprox.) de la seva constitució, modificarem la velocitat de creixement dels subjectes variant-ne la quantitat que en reben. Creiem que el grup que rebi més quantitat d’aigua (sense proporcionar a cap d’ells menys de la que necessiten ni sobrepassar la quantitat màxima que poden suportar) en sortirà més beneficiada. 4.3. Experimentació Aquet experiment consisteix en agafar dos grups de quinze subjectes cada un. Plantem els dos grups de llavors prèviament germinades (per estalviar temps) en dos testos amb terra, en les mateixes condicions. Els subjectes del grup 1 es troben permanentment envoltats d’un substrat humit. Això hauria d’aportar-els-hi una reserva contínua; pel contrari les plantes del grup 2 només disposaran d’aigua de forma periòdica, deixarem que aquesta s’evapori i quan el substrat estigui bastant sec es deixaran passar dos dies fins que es tornin a regar. GRUP 1  GRUP 2       Pàgina 14     
  • 4. 4.4. Observacions 1ra setmana:  Uns quants subjectes encara no han germinat. Els que sí ho han fet (que representen la majoria) es desenvolupen correctament. 6 6 Grup 1  Grup 2  4 4 Cm Cm 2 2 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 Nº subjecte Nº subjecte 2na setmana:  Tan en el grup 1 com en el 2 hi ha varies llavors que encara no han germinat.  En el test del grup 2, una llavor sense brot sobresurt del substrat, possiblement per un error comès a l’hora de ser plantada, o per l’acció de l’aigua al regar-la. 15 15 Grup 1  Grup 2  10 10 Cm Cm 5 5 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 Nº subjecte Nº subjecte 3ra setmana:  Les llavors que faltaven per a germinar no ho han fet.  Creixen sense inconvenients i es pot apreciar una clara diferència de mida, els subjectes del grup 1 creixen a una major velocitat que els del grup 2.       Pàgina 15     
  • 5. 20 15 Grup 1  Grup 2  15 10 Cm Cm 10 5 5 0 0 1 3 5 7 9 11 13 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 Nº subjecte Nº subjecte 4.5. Conclusions L’experiment ha transcorregut tal i com indica la hipòtesi. Les plantes del grup 1 que rebien aigua a diari han crescut de mitjana 2,84 cm més que les del grup 2 que en rebien nomes cada tres dies. Quantitat d’aigua 12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 1ª setmana  2ª setmana  3ª setmana  1 grup 0,77 8,44 10,17 2 grup 1,28 6,34 7,32 A l’iniciar l’experiment els subjectes del grup 2 eren una mica més grans que els del grup 1, això es un fet casual, les llavors dels dos grups es van fer començar a germinar juntes i més tard es van repartir aleatòriament entre els dos testos, però sense que ens n’adonéssim va coincidir que les plantes del grup 2 eren mínimament més grans. De seguida les plantes del grup 1 van començar a créixer a una major velocitat i van igualar i superat les del grup 2. La diferencia entre tots dos grups de plantes va anar augmentant durant el transcurs de l’experiment i si aquest hagués durat més temps segurament hauria continuat fent-ho d’igual forma.       Pàgina 16