SlideShare a Scribd company logo

T5 audivisuals

•
•
M
Marc Macia Sans

LA CAM

1 of 24
Download to read offline
LA CÀMERA TEMA:5 Marc Macià Sans 1r bat
LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ • Podem dir que la càmera bàsicament utilitza el mateix mecanisme que els nostres òrgans de visió i fins i tot podem relacionar algunes parts d’aquesta amb les de l’ull. • La lllum arriba a l’ull a través de la còrnia i la pupil·la. L’iris varia la seva obertura, es contrau o s’arronsa, i així controla la intensitat de llum que entra. El cristalí la fa més nitida i la retina la captarà per enviarla al SNC
• a la camera, la llum arriba a través del objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d’aquest hi ha el diafragma. A dins l’objectiu hi ha lent o un conjunt de lents que enfocan els raigos. Aquests, finalment arribaran a la superficie de la pel·lícula on el material sensible reaccionarà transformant la superficie de la mateixa. Tant la lent de l’ull com de la càmera poden graduar-se i enfocar-se i a diferents distàncies , i en dues formen una petita imatge invertida, que després rebem de forma correcta.
DIFERENCIES DELS DOS APARELLS • Visió selectiva: la visió humana està controla en part per l’ull i en part pel cervell, cosa que permet veureel que interesa prescindint de la resta d’informació, la càmera no pot i ho capta tot. • L’enfocament: l’ull quasi produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i continuació alcem la vista en direcció a una finestra. • Bidimencionalitat:la càmera redueix una escena tridimencional una imatge de 2 dimencions
• Angle de visió: l’ull té un sol angle de visió, només podem veure un espai determinat. Segons el tipus d’objectivitat, la càmera pot tenir diversos àngles de visió. • Efectes òptics: a través de jocs entre lents, les càmeres poden aconseguir determinats efectes, com corretgir determinades perspectives, augmentar la granadaria d’objectes propers, ect.
LA LLUM • La llum és l’element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d’una càmera. Tots els dispositius de les càmeres estan pensat per rebre i fer una lectura correcta de la llum.
CARACTERÍSTIQUES • La llum és una forma d’energia electromagnètica que es trasllada en línia recta en el buit a 300.000 Km/seg. Està composta per quantitats d’energia invisible, els quants, posteriorment anomenats fotons, els quals es traslladen en línia recta traçant ondulacions. • La llum, quan topa alguna superficie o alguna sustància, pot reaccionar de diferents maneres: • 1-Transmissió: directa/ difusa/parcial • 2-Reflexió: directa/ difusa/parcial /selctiva • 3-Absorció
CONTROL DE LA LLUM • Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumniques d’una escena. Aquests càlculs es poden fer també sense ajuda de la càmera.
DIAFRAGMA I VELOCITAT D’OBTURACIÓ • Ens permeten controlar l’expsició • Filtres: discriminen els raig que entreran a la càmera. • Equip de manipulació: es pot manipular la llum d’una escena, procurar una bona il·luminació o mitigar els efctes de la ja existent amb elements propis d’un aquip de il·luminació
DISSENY DE LA IL·LUSIÓ • En fotografia i en video ens interesa veure com es comporta la llum per saber com arribarà a la càmera i com afectarà els materials sensibles o els receptors de les càmeres digitals. També interessa veure com la llum actua sobre objectes i en varia la seva percepció: com en ressalta els colors, en defineix els volums…A l’horade dissenyar la il·luminació per a una presa o rodatge, tindriem en comte:
LA DIRECCIÓ DE LA LLUM
• La forma de propagació de la llum: • Directa : Quan la incidència de la llum es directa. • Dura : quan prové d’una font forta i normalment allunyada del objecte. • Difusa:El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció uniformement. • Rebotada: Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o de manera indirecta. • Filtrada: La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l’escena.
PEL·LICULA • Parts: les pel·lícules fotosensibles tenen diferents capes: • -Suport de la pel·lícula. A la part inferior hi ha un pigment antibaf que impedeix la reflexió de la llum. • -Capa adhesiva. • -Embulsió fotosensible. • -Capa protectora de gelatina per a protegir l’embulsió i evitar que es ratlli.
CARACTERÍTIQUES • Les pel·licules sensibles es diferencien: • - Pel seu format • -Pel tipus d’embulsió • -Pel tipus d’imatge que produeixen • -Pel seu índex de sensiblitat a la llum
SENSIBLITAT • Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La llum pot ser que les afecti mes o menys ràpidament , que s’ennegreixin de seguida o que els costi més de fer-ho, depen de la sensibilitat del material i la mid de les seves particules. El fet que una pel·lícula sigui més o menys sensible determinarà es següents aspectes
• Menor temps d’exposició: si es més sensible serà més ràpida, quedarà més ràpidament afectada i el temps d’exposició podran ser menors o no necessitarem tanta llum per obtenir la fotografia. • La sensibilitat és la quantitat de llum que el píxel d'un sensor és capaç de captar. No tots els sensors poden captar la mateixa quantitat de llum i aquest també és un fet que indica la qualitat del sensor i per tant de la càmera. • Contrasts: el gra fi permetrà captar més varietat de tons i definirà millor les gradacions tonals
ÍNDEX DE SENSIBLITAT • La sensibilitat es mesura segons l’estandard ASA, de l’ISO. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar, per tant necessitarà menys temps d’exposició o obertura de diafragma. La definició de la pel·lícula també disminuarà com més sensible sigui aquesta.
• Segons l’estàndard ASA, com més petit sigui el nombre de la grandària del gra, menor serà la sensibilitat, tenint en comte que hi ha sensibilitat típiques de 100, 200, 400, 800 i 1600 ASA. Una pel·licula de 200 proporciona el doble de llluminositat que una pel·lícula de 1000 ASA i la meitat que una de 400 ASA
OPTURADOR • És un dispositiu mecànic que determina el temps que el sensor de la càmera (en càmeres analògiques parlaríem de la pel·lícula) està rebent llum.
TPUS D’OPTURADORS ! • Als incis de la fotografia, la tapa que cobria la lent feia la funció d’obturadors: • Obturador central: Està situat a l'objectiu de la càmera, molt a prop del diafragma. i consta també d'unes lamines que deixen passar la llum la quantitat de temps que s'hagi predefinit. ! • Obturador de pla focal:La majoria de càmeres de format petit i mig. És un mecanisme que està situat en el cos de la càmera, just davant del pla focal que cobria que està composat per unes cortinetes de metall (normalment) que es desplacen horitzontal o verticalment deixant entre les dues una escletxa .
CAPTAR EL MOVIMENT • El moviment és un dels pricipals motors d’expressivitat en la fototgrafia, ja que els éssers i objectes fotografiats sovint estan en moviment mentre que la fotografia és eminentment una instàntania congelada en la qual res no es mou. Els dos efectes més habitual respecte al moviment són:
• Congelació de moviment: consisteix en aconseguir que una imatge d’alt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d’aquest moviment de manera proporcioni a l’espectador la visió • Desplaçament: consisteix en ajustar un temps d’exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar, que està en moviment , apagui desplaçat dins d’una foto en la qual totes les altres coses apareixen nitidament .
EL VISOR • Els visor és un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotograf, fent possible compondre l’escena i enfocar. N’hi ha 2 tipus: • Visor Directe: S’anomena així perquè el dispostiu visor és independent de l’objectiu . El visor té problema anomenat paral·laxi • Visor rèflex: La imatge projectada en la pel·licula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lentament
LES LENTS • Els principis fonamentals de la càmera fotogràfica queden definits en la càmera estenopèica que ja ha estat comentada en l'apartat d'història d'aquests apunts. A partir d'aquest moment, fins a les càmeres actuals, s'han succeït una sèrie de millores que han permès arribar al nivell de precisió fotogràfic del que disposem actualment. • Aquestes millores afecten a la precisió quan ens referim al cos de la càmera, i a la qualitat de la imatge quan ens referim a l'objectiu.

More Related Content

T5 audivisuals

  • 2. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ • Podem dir que la càmera bàsicament utilitza el mateix mecanisme que els nostres òrgans de visió i fins i tot podem relacionar algunes parts d’aquesta amb les de l’ull. • La lllum arriba a l’ull a través de la còrnia i la pupil·la. L’iris varia la seva obertura, es contrau o s’arronsa, i així controla la intensitat de llum que entra. El cristalí la fa més nitida i la retina la captarà per enviarla al SNC
  • 3. • a la camera, la llum arriba a través del objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d’aquest hi ha el diafragma. A dins l’objectiu hi ha lent o un conjunt de lents que enfocan els raigos. Aquests, finalment arribaran a la superficie de la pel·lícula on el material sensible reaccionarà transformant la superficie de la mateixa. Tant la lent de l’ull com de la càmera poden graduar-se i enfocar-se i a diferents distàncies , i en dues formen una petita imatge invertida, que després rebem de forma correcta.
  • 4. DIFERENCIES DELS DOS APARELLS • Visió selectiva: la visió humana està controla en part per l’ull i en part pel cervell, cosa que permet veureel que interesa prescindint de la resta d’informació, la càmera no pot i ho capta tot. • L’enfocament: l’ull quasi produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i continuació alcem la vista en direcció a una finestra. • Bidimencionalitat:la càmera redueix una escena tridimencional una imatge de 2 dimencions
  • 5. • Angle de visió: l’ull té un sol angle de visió, només podem veure un espai determinat. Segons el tipus d’objectivitat, la càmera pot tenir diversos àngles de visió. • Efectes òptics: a través de jocs entre lents, les càmeres poden aconseguir determinats efectes, com corretgir determinades perspectives, augmentar la granadaria d’objectes propers, ect.
  • 6. LA LLUM • La llum és l’element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d’una càmera. Tots els dispositius de les càmeres estan pensat per rebre i fer una lectura correcta de la llum.
  • 7. CARACTERÍSTIQUES • La llum és una forma d’energia electromagnètica que es trasllada en línia recta en el buit a 300.000 Km/seg. Està composta per quantitats d’energia invisible, els quants, posteriorment anomenats fotons, els quals es traslladen en línia recta traçant ondulacions. • La llum, quan topa alguna superficie o alguna sustància, pot reaccionar de diferents maneres: • 1-Transmissió: directa/ difusa/parcial • 2-Reflexió: directa/ difusa/parcial /selctiva • 3-Absorció
  • 8. CONTROL DE LA LLUM • Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumniques d’una escena. Aquests càlculs es poden fer també sense ajuda de la càmera.
  • 9. DIAFRAGMA I VELOCITAT D’OBTURACIÓ • Ens permeten controlar l’expsició • Filtres: discriminen els raig que entreran a la càmera. • Equip de manipulació: es pot manipular la llum d’una escena, procurar una bona il·luminació o mitigar els efctes de la ja existent amb elements propis d’un aquip de il·luminació
  • 10. DISSENY DE LA IL·LUSIÓ • En fotografia i en video ens interesa veure com es comporta la llum per saber com arribarà a la càmera i com afectarà els materials sensibles o els receptors de les càmeres digitals. També interessa veure com la llum actua sobre objectes i en varia la seva percepció: com en ressalta els colors, en defineix els volums…A l’horade dissenyar la il·luminació per a una presa o rodatge, tindriem en comte:
  • 11. LA DIRECCIÓ DE LA LLUM
  • 12. • La forma de propagació de la llum: • Directa : Quan la incidència de la llum es directa. • Dura : quan prové d’una font forta i normalment allunyada del objecte. • Difusa:El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció uniformement. • Rebotada: Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o de manera indirecta. • Filtrada: La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l’escena.
  • 13. PEL·LICULA • Parts: les pel·lícules fotosensibles tenen diferents capes: • -Suport de la pel·lícula. A la part inferior hi ha un pigment antibaf que impedeix la reflexió de la llum. • -Capa adhesiva. • -Embulsió fotosensible. • -Capa protectora de gelatina per a protegir l’embulsió i evitar que es ratlli.
  • 14. CARACTERÍTIQUES • Les pel·licules sensibles es diferencien: • - Pel seu format • -Pel tipus d’embulsió • -Pel tipus d’imatge que produeixen • -Pel seu índex de sensiblitat a la llum
  • 15. SENSIBLITAT • Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La llum pot ser que les afecti mes o menys ràpidament , que s’ennegreixin de seguida o que els costi més de fer-ho, depen de la sensibilitat del material i la mid de les seves particules. El fet que una pel·l��cula sigui més o menys sensible determinarà es següents aspectes
  • 16. • Menor temps d’exposició: si es més sensible serà més ràpida, quedarà més ràpidament afectada i el temps d’exposició podran ser menors o no necessitarem tanta llum per obtenir la fotografia. • La sensibilitat és la quantitat de llum que el píxel d'un sensor és capaç de captar. No tots els sensors poden captar la mateixa quantitat de llum i aquest també és un fet que indica la qualitat del sensor i per tant de la càmera. • Contrasts: el gra fi permetrà captar més varietat de tons i definirà millor les gradacions tonals
  • 17. ÍNDEX DE SENSIBLITAT • La sensibilitat es mesura segons l’estandard ASA, de l’ISO. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar, per tant necessitarà menys temps d’exposició o obertura de diafragma. La definició de la pel·lícula també disminuarà com més sensible sigui aquesta.
  • 18. • Segons l’estàndard ASA, com més petit sigui el nombre de la grandària del gra, menor serà la sensibilitat, tenint en comte que hi ha sensibilitat típiques de 100, 200, 400, 800 i 1600 ASA. Una pel·licula de 200 proporciona el doble de llluminositat que una pel·lícula de 1000 ASA i la meitat que una de 400 ASA
  • 19. OPTURADOR • És un dispositiu mecànic que determina el temps que el sensor de la càmera (en càmeres analògiques parlaríem de la pel·lícula) està rebent llum.
  • 20. TPUS D’OPTURADORS ! • Als incis de la fotografia, la tapa que cobria la lent feia la funció d’obturadors: • Obturador central: Està situat a l'objectiu de la càmera, molt a prop del diafragma. i consta també d'unes lamines que deixen passar la llum la quantitat de temps que s'hagi predefinit. ! • Obturador de pla focal:La majoria de càmeres de format petit i mig. És un mecanisme que està situat en el cos de la càmera, just davant del pla focal que cobria que està composat per unes cortinetes de metall (normalment) que es desplacen horitzontal o verticalment deixant entre les dues una escletxa .
  • 21. CAPTAR EL MOVIMENT • El moviment és un dels pricipals motors d’expressivitat en la fototgrafia, ja que els éssers i objectes fotografiats sovint estan en moviment mentre que la fotografia és eminentment una instàntania congelada en la qual res no es mou. Els dos efectes més habitual respecte al moviment són:
  • 22. • Congelació de moviment: consisteix en aconseguir que una imatge d’alt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d’aquest moviment de manera proporcioni a l’espectador la visió • Desplaçament: consisteix en ajustar un temps d’exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar, que està en moviment , apagui desplaçat dins d’una foto en la qual totes les altres coses apareixen nitidament .
  • 23. EL VISOR • Els visor és un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotograf, fent possible compondre l’escena i enfocar. N’hi ha 2 tipus: • Visor Directe: S’anomena així perquè el dispostiu visor és independent de l’objectiu . El visor té problema anomenat paral·laxi • Visor rèflex: La imatge projectada en la pel·licula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lentament
  • 24. LES LENTS • Els principis fonamentals de la càmera fotogràfica queden definits en la càmera estenopèica que ja ha estat comentada en l'apartat d'història d'aquests apunts. A partir d'aquest moment, fins a les càmeres actuals, s'han succeït una sèrie de millores que han permès arribar al nivell de precisió fotogràfic del que disposem actualment. • Aquestes millores afecten a la precisió quan ens referim al cos de la càmera, i a la qualitat de la imatge quan ens referim a l'objectiu.