SlideShare a Scribd company logo

Consideracions sobre escriptura

•Download as PPTX, PDF•
•
C
Crp Baix Camp
1 of 12
Consideracions sobre l’escriptura Francesca Segarra Ibáñez Curs 2012-2013
Ensenyar a escriure És un dels problemes centrals i un dels grans temes que preocupen a docents i investigadors (Campo, Palomares i Arias, 1997); entre altres raons perquè és un dels estris vehiculars sobre el qual descansen altres aprenentatges. • Existeixen dues tendències clarament marcades d’entendre l’aprenentatge de l’escriptura. Uns autors (Maruny, Ministral i Miralles, 1997) consideren que és innat, fruit de l’espontaneïtat i estudien com l’infant construeix el sistema alfabètic. • Uns altres autors (González i Núñez, 1998) són del parer que no és innat, sinó fruit d’unes activitats convencionals codificades i per tant que requereix d’una clara necessitat d’utilitzar un mètode/proposta que n’afavoreixi l’adquisició.
Factors implicats en el procés: • exògens a l’escriptor • els endògens a l’escriptor – endògens motrius – endògens cognitius.
Factors exògens • Mobiliari,: – La taula ha de tenir una alçada tal que permeti recolzar-hi els avantbraços sense forçar la postura; el tauler, pla i horitzontal – la cadira amb respatller, ni tova ni excessivament còmoda, que possibiliti col·locar els peus a terra i les cuixes al seient, formant un angle recte amb les cames. Manso, Del Campo i Rejas (1996, p. 85) • Llum: – quan els infants canviïn de lloc, a l’aula, la seva disposició descrigui una mena de vuit transversal – aconsellen utilitzar una il·luminació general i una llum sobre el camp de treball visual. Instituto del Desarrollo Infantil (1996)
Factors endògens • Factors motrius: – posició de la mà – l’execució de la pinça d’escriptor – la pressió – la utilització d’un determinat estri d’escriure Manso, Del Campo i Rejas (1996), Olivaux (1988) i Portellano (1985) • Processos cognitius: – la percepció – La memòria – l’atenció – el llenguatge – la motivació. (Cuetos, 1991). • Condicions socioemocionals: – Confiança en un mateix – Maduresa emocional Aspectes psicològics no cognitius de caràcter personal, afectiu o emotiu que incideixen en l’evolució del grafisme i poden alterar-lo. Manso, Del Campo i Rejas (1996) Han de ser ensenyats!!!
LES GRAFIES • Tot i la gran variabilitat d’orientacions que es poden tenir en compte i els diferents ordres en què les grafies poden ser organitzades, cal considerar els següents aspectes dins la seqüència d’aprenentatge: — Presentar primer la grafia a treballar. — Traçar la grafia en l’aire i després en suport vertical. Tenir el suport de la verbalització de la direccionalitat i la memorització del gest gràfic o gestema. — Presentar el punt d’inici. — Recomanar que l’estri d’escriure s’aixequi tan poques vegades com sigui possible. — Considerar la dificultat motriu, el nombre de girs i els canvis de direcció per traçar la grafia. — Reduir progressivament la grandària de la grafia.
MODELS DE GRAFIA • A les escoles es presenten dos models de grafia, la script i la cursiva. • Cal que el mestre acompanyi l’infant, de manera sistemàtica, en el procés de canvi d’un model de caràcter a l’altre atesa la importància del treball de lligam entre lletres. TÈCNIQUES ESCRIPTOGRÀFIQUES • Manso, Del Campo i Rejas (1996), Mercer (1995) i Rivas i Fernández (1994) • Hem de tenir en compte dos aspectes: – l’advertiment de la dificultat implícita que té treballar el lligam de determinades grafies – la memorització i l’automatització del treball dut a terme.
INTRODUCCIÓ DE LES GRAFIES • S’empren diferents criteris per organitzar la introducció de les grafies (famílies de grafemes, punt i mode d’articulació, etc.). Seria aconsellable seguir la combinació d’aquests tres criteris: 1. Distanciament des del punt de vista d’articulació. 2. Dificultat de reproducció motriu progressiva. 3. Vocabulari proper.
SUPORTS La disposició correcta del paper com la del llapis s’haurien d’ensenyar fins i tot amb anterioritat a la instrucció per a l’escriptura. • El suport d’escriure ha de ser de grans dimensions i col·locat en posició vertical ja que així s’afavoreix el domini i la precisió del traç. • Sobre usar o no la pauta d’escriure, no hi ha consens. (Veure consideracions adjuntes) • En referència als estris d’escriure, es recomana un llapis que es pugui agafar còmodament i amb una mina tova o intermitja. Els altres estris s’usen com a suport a l’aprenentatge i ajuden a l’acomodació dels patrons motors (el gest). Un altre dels aspectes a considerar durant aquest procés és el de dur a terme un «treball de previs», acceptat i valorat per quasi la totalitat d’autors ja que ajuda en l’evolució de la motricitat global de la mà i de la pinça d’escriptor. Mercer (1995)
Pauta? • S’acostumen a trobar més dificultats gràfiques de pressió per excés entre els alumnes que han escrit combinant el full amb pauta i sense pauta, mentre que els que troben menys dificultats d’aquesta classe són els que fan servir el paper pautat. • Els infants que han utilitzat paper amb pauta i sense pauta són els que tenen, posteriorment, més dificultats d’inversió gràfica. • Els infants que han combinat la utilització de paper amb pauta i sense pauta són els que tenen més dificultats posteriors pel que fa a la grandària excessivament irregular de les seves grafies, mentre que els que troben menys dificultats • d’aquesta classe són els que han fet servir el paper pautat. La utilització combinada del paper amb pauta i sense pauta pot suposar un risc, i per tant, hauríem d’establir un criteri únic o plantejar-nos alguna mena de treball preventiu.
Còpia/dictat/mostra • La utilització de la còpia i el dictat requereix d’un treball previ abans de fer-los. • La mostra cal·ligràfica és poc recomanada.
Webgrafia • L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura. Incidències i propostes d’intervenció. http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/9258/Tesi_SoniaBlascoRomeo.pdf?sequence=1 • El grafisme al parvulari http://www.educat.cat/bloc/?p=1821 • Marc PISA http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d'avalua/Pdf%20i%20altres/St atic%20file/marc%20PISA%202009.pdf • Aprendre a escriure http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_2-5.html • Trastorn d'escriptura: criteris diagnòstics http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_5-3.html

More Related Content

Consideracions sobre escriptura

  • 1. Consideracions sobre l’escriptura Francesca Segarra Ibáñez Curs 2012-2013
  • 2. Ensenyar a escriure És un dels problemes centrals i un dels grans temes que preocupen a docents i investigadors (Campo, Palomares i Arias, 1997); entre altres raons perquè és un dels estris vehiculars sobre el qual descansen altres aprenentatges. • Existeixen dues tendències clarament marcades d’entendre l’aprenentatge de l’escriptura. Uns autors (Maruny, Ministral i Miralles, 1997) consideren que és innat, fruit de l’espontaneïtat i estudien com l’infant construeix el sistema alfabètic. • Uns altres autors (González i Núñez, 1998) són del parer que no és innat, sinó fruit d’unes activitats convencionals codificades i per tant que requereix d’una clara necessitat d’utilitzar un mètode/proposta que n’afavoreixi l’adquisició.
  • 3. Factors implicats en el procés: • exògens a l’escriptor • els endògens a l’escriptor – endògens motrius – endògens cognitius.
  • 4. Factors exògens • Mobiliari,: – La taula ha de tenir una alçada tal que permeti recolzar-hi els avantbraços sense forçar la postura; el tauler, pla i horitzontal – la cadira amb respatller, ni tova ni excessivament còmoda, que possibiliti col·locar els peus a terra i les cuixes al seient, formant un angle recte amb les cames. Manso, Del Campo i Rejas (1996, p. 85) • Llum: – quan els infants canviïn de lloc, a l’aula, la seva disposició descrigui una mena de vuit transversal – aconsellen utilitzar una il·luminació general i una llum sobre el camp de treball visual. Instituto del Desarrollo Infantil (1996)
  • 5. Factors endògens • Factors motrius: – posició de la mà – l’execució de la pinça d’escriptor – la pressió – la utilització d’un determinat estri d’escriure Manso, Del Campo i Rejas (1996), Olivaux (1988) i Portellano (1985) • Processos cognitius: – la percepció – La memòria – l’atenció – el llenguatge – la motivació. (Cuetos, 1991). • Condicions socioemocionals: – Confiança en un mateix – Maduresa emocional Aspectes psicològics no cognitius de caràcter personal, afectiu o emotiu que incideixen en l’evolució del grafisme i poden alterar-lo. Manso, Del Campo i Rejas (1996) Han de ser ensenyats!!!
  • 6. LES GRAFIES • Tot i la gran variabilitat d’orientacions que es poden tenir en compte i els diferents ordres en què les grafies poden ser organitzades, cal considerar els següents aspectes dins la seqüència d’aprenentatge: — Presentar primer la grafia a treballar. — Traçar la grafia en l’aire i després en suport vertical. Tenir el suport de la verbalització de la direccionalitat i la memorització del gest gràfic o gestema. — Presentar el punt d’inici. — Recomanar que l’estri d’escriure s’aixequi tan poques vegades com sigui possible. — Considerar la dificultat motriu, el nombre de girs i els canvis de direcció per traçar la grafia. — Reduir progressivament la grandària de la grafia.
  • 7. MODELS DE GRAFIA • A les escoles es presenten dos models de grafia, la script i la cursiva. • Cal que el mestre acompanyi l’infant, de manera sistemàtica, en el procés de canvi d’un model de caràcter a l’altre atesa la importància del treball de lligam entre lletres. TÈCNIQUES ESCRIPTOGRÀFIQUES • Manso, Del Campo i Rejas (1996), Mercer (1995) i Rivas i Fernández (1994) • Hem de tenir en compte dos aspectes: – l’advertiment de la dificultat implícita que té treballar el lligam de determinades grafies – la memorització i l’automatització del treball dut a terme.
  • 8. INTRODUCCIÓ DE LES GRAFIES • S’empren diferents criteris per organitzar la introducció de les grafies (famílies de grafemes, punt i mode d’articulació, etc.). Seria aconsellable seguir la combinació d’aquests tres criteris: 1. Distanciament des del punt de vista d���articulació. 2. Dificultat de reproducció motriu progressiva. 3. Vocabulari proper.
  • 9. SUPORTS La disposició correcta del paper com la del llapis s’haurien d’ensenyar fins i tot amb anterioritat a la instrucció per a l’escriptura. • El suport d’escriure ha de ser de grans dimensions i col·locat en posició vertical ja que així s’afavoreix el domini i la precisió del traç. • Sobre usar o no la pauta d’escriure, no hi ha consens. (Veure consideracions adjuntes) • En referència als estris d’escriure, es recomana un llapis que es pugui agafar còmodament i amb una mina tova o intermitja. Els altres estris s’usen com a suport a l’aprenentatge i ajuden a l’acomodació dels patrons motors (el gest). Un altre dels aspectes a considerar durant aquest procés és el de dur a terme un «treball de previs», acceptat i valorat per quasi la totalitat d’autors ja que ajuda en l’evolució de la motricitat global de la mà i de la pinça d’escriptor. Mercer (1995)
  • 10. Pauta? • S’acostumen a trobar més dificultats gràfiques de pressió per excés entre els alumnes que han escrit combinant el full amb pauta i sense pauta, mentre que els que troben menys dificultats d’aquesta classe són els que fan servir el paper pautat. • Els infants que han utilitzat paper amb pauta i sense pauta són els que tenen, posteriorment, més dificultats d’inversió gràfica. • Els infants que han combinat la utilització de paper amb pauta i sense pauta són els que tenen més dificultats posteriors pel que fa a la grandària excessivament irregular de les seves grafies, mentre que els que troben menys dificultats • d’aquesta classe són els que han fet servir el paper pautat. La utilització combinada del paper amb pauta i sense pauta pot suposar un risc, i per tant, hauríem d’establir un criteri únic o plantejar-nos alguna mena de treball preventiu.
  • 11. Còpia/dictat/mostra • La utilització de la còpia i el dictat requereix d’un treball previ abans de fer-los. • La mostra cal·ligràfica és poc recomanada.
  • 12. Webgrafia • L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura. Incidències i propostes d’intervenció. http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/9258/Tesi_SoniaBlascoRomeo.pdf?sequence=1 • El grafisme al parvulari http://www.educat.cat/bloc/?p=1821 • Marc PISA http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d'avalua/Pdf%20i%20altres/St atic%20file/marc%20PISA%202009.pdf • Aprendre a escriure http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_2-5.html • Trastorn d'escriptura: criteris diagnòstics http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_5-3.html