Consideracions sobre escriptura
- 2. Ensenyar a escriure
És un dels problemes centrals i un dels grans temes que preocupen
a docents i investigadors (Campo, Palomares i Arias, 1997); entre
altres raons perquè és un dels estris vehiculars sobre el qual
descansen altres aprenentatges.
• Existeixen dues tendències clarament marcades d’entendre
l’aprenentatge de l’escriptura. Uns autors (Maruny, Ministral i
Miralles, 1997) consideren que és innat, fruit de l’espontaneïtat i
estudien com l’infant construeix el sistema alfabètic.
• Uns altres autors (González i Núñez, 1998) són del parer que
no és innat, sinó fruit d’unes activitats convencionals codificades i
per tant que requereix d’una clara necessitat d’utilitzar un
mètode/proposta que n’afavoreixi l’adquisició.
- 3. Factors implicats en el procés:
• exògens a l’escriptor
• els endògens a l’escriptor
– endògens motrius
– endògens cognitius.
- 4. Factors exògens
• Mobiliari,:
– La taula ha de tenir una alçada tal que permeti recolzar-hi els
avantbraços sense forçar la postura; el tauler, pla i horitzontal
– la cadira amb respatller, ni tova ni excessivament còmoda, que
possibiliti col·locar els peus a terra i les cuixes al seient, formant
un angle recte amb les cames.
Manso, Del Campo i Rejas (1996, p. 85)
• Llum:
– quan els infants canviïn de lloc, a l’aula, la seva disposició
descrigui una mena de vuit transversal
– aconsellen utilitzar una il·luminació general i una llum sobre el
camp de treball visual.
Instituto del Desarrollo Infantil (1996)
- 5. Factors endògens
• Factors motrius:
– posició de la mà
– l’execució de la pinça d’escriptor
– la pressió
– la utilització d’un determinat estri d’escriure
Manso, Del Campo i Rejas (1996), Olivaux (1988) i Portellano (1985)
• Processos cognitius:
– la percepció
– La memòria
– l’atenció
– el llenguatge
– la motivació.
(Cuetos, 1991).
• Condicions socioemocionals:
– Confiança en un mateix
– Maduresa emocional
Aspectes psicològics no cognitius de caràcter personal, afectiu o emotiu que incideixen en l’evolució del grafisme i poden
alterar-lo.
Manso, Del Campo i Rejas (1996)
Han de ser ensenyats!!!
- 6. LES GRAFIES
• Tot i la gran variabilitat d’orientacions que es poden tenir en compte
i els diferents ordres en què les grafies poden ser organitzades, cal
considerar els següents aspectes dins la seqüència d’aprenentatge:
— Presentar primer la grafia a treballar.
— Traçar la grafia en l’aire i després en suport vertical. Tenir el suport
de la verbalització de la direccionalitat i la memorització del gest
gràfic o gestema.
— Presentar el punt d’inici.
— Recomanar que l’estri d’escriure s’aixequi tan poques vegades com
sigui possible.
— Considerar la dificultat motriu, el nombre de girs i els canvis de
direcció per traçar la grafia.
— Reduir progressivament la grandària de la grafia.
- 7. MODELS DE GRAFIA
• A les escoles es presenten dos models de grafia, la script i la cursiva.
• Cal que el mestre acompanyi l’infant, de manera sistemàtica, en el
procés de canvi d’un model de caràcter a l’altre atesa la importància
del treball de lligam entre lletres.
TÈCNIQUES ESCRIPTOGRÀFIQUES
• Manso, Del Campo i Rejas (1996), Mercer (1995) i Rivas i Fernández
(1994)
• Hem de tenir en compte dos aspectes:
– l’advertiment de la dificultat implícita que té treballar el lligam de
determinades grafies
– la memorització i l’automatització del treball dut a terme.
- 8. INTRODUCCIÓ DE LES GRAFIES
• S’empren diferents criteris per organitzar la introducció de les
grafies (famílies de grafemes, punt i mode d’articulació, etc.).
Seria aconsellable seguir la combinació d’aquests tres criteris:
1. Distanciament des del punt de vista
d���articulació.
2. Dificultat de reproducció motriu
progressiva.
3. Vocabulari proper.
- 9. SUPORTS
La disposició correcta del paper com la del llapis s’haurien d’ensenyar fins i
tot amb anterioritat a la instrucció per a l’escriptura.
• El suport d’escriure ha de ser de grans dimensions i col·locat en posició
vertical ja que així s’afavoreix el domini i la precisió del traç.
• Sobre usar o no la pauta d’escriure, no hi ha consens. (Veure consideracions adjuntes)
• En referència als estris d’escriure, es recomana un llapis que es pugui
agafar còmodament i amb una mina tova o intermitja. Els altres estris
s’usen com a suport a l’aprenentatge i ajuden a l’acomodació dels patrons
motors (el gest).
Un altre dels aspectes a considerar durant aquest procés és el de dur a
terme un «treball de previs», acceptat i valorat per quasi la totalitat
d’autors ja que ajuda en l’evolució de la motricitat global de la mà i de la
pinça d’escriptor.
Mercer (1995)
- 10. Pauta?
• S’acostumen a trobar més dificultats gràfiques de pressió per excés entre els
alumnes que han escrit combinant el full amb pauta i sense pauta, mentre que els
que troben menys dificultats d’aquesta classe són els que fan servir el paper
pautat.
• Els infants que han utilitzat paper amb pauta i sense pauta són els que
tenen, posteriorment, més dificultats d’inversió gràfica.
• Els infants que han combinat la utilització de paper amb pauta i sense pauta són
els que tenen més dificultats posteriors pel que fa a la grandària excessivament
irregular de les seves grafies, mentre que els que troben menys dificultats
• d’aquesta classe són els que han fet servir el paper pautat.
La utilització combinada del paper amb pauta i sense pauta pot suposar un risc, i
per tant, hauríem d’establir un criteri únic o plantejar-nos alguna mena de treball
preventiu.
- 12. Webgrafia
• L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura.
Incidències i propostes d’intervenció.
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/9258/Tesi_SoniaBlascoRomeo.pdf?sequence=1
• El grafisme al parvulari
http://www.educat.cat/bloc/?p=1821
• Marc PISA
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d'avalua/Pdf%20i%20altres/St
atic%20file/marc%20PISA%202009.pdf
• Aprendre a escriure
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_2-5.html
• Trastorn d'escriptura: criteris diagnòstics
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_5-3.html