tuba

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtu.βə/, occidental /ˈtu.ba/
• Rimes: -uba
• Etimologia: Del llatí tŭba ‎(«instrument musical en forma de tub emprat en cerimònies militars»).

tuba f. ‎(plural tubes)

1. Instrument aeròfon de metall, de tub cònic, amb broquet, que dóna les notes més baixes.
2. Complement de núvol del gènere cumulonimbus o cúmulus en forma de columna, de vegades en forma de conus invertit, que sobresurt de la base del núvol com la manifestació d'una vorticitat intensa.

• Síl·labes: tu·ba (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• tuba. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia: /ˈtjuː.bə/

tuba ‎(plural tubas)

1. tuba

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈtu.βa\

Americà: alt /ˈtu.ba/, baix \ˈtu.βa\

• Rimes: -uba
• Etimologia: Del llatí tuba.

tuba f. ‎(plural tubas)

1. tuba

• Síl·labes: tu·ba (2)
• Anagrama: tabú

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tuba

• Pronúncia: /tyˈba/

tuba f. ‎(plural tubas)

1. tuba

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtuː.ba/

tuba f. ‎(plural tube)

1. (música) tuba
2. (anatomia) trompa

• Síl·labes: tù·ba (2)