Tokugawa Yoshinobu

En aquest nom japonès, el cognom és Tokugawa.

Tokugawa Yoshinobu

Nom original	(ja) 徳川慶喜
Biografia
Naixement	(ja) 松平七郎麻呂 28 octubre 1837 Koishikawa
Mort	22 novembre 1913 (76 anys) Koishikawa-ku
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Cementiri Yanaka
Jakō-no-ma shikō (en)
1900 –
Shōgun Tokugawa
1866 –
Kinrigoshueisōtoku (en)
1864 –
Shōgunkōkenshoku (en)
1862 –
Membre de la Cambra dels Pars
Dades personals
Altres noms	松平昭致 一橋慶喜
Formació	Kōdōkan (en)
Activitat
Ocupació	fotògraf, polític, shōgun, comandant militar
Membre de	San'yo Kaigi (en)
Professors	Aizawa Seishisai (en)
Carrera militar
Rang militar	shōgun
Conflicte	Kinmon Incident (en) i batalla de Toba-Fushimi
Participà en
9 novembre 1867	Taisei Hōkan
1867	Keiō Reforms (en)
1858	Purga d'Ansei
Altres
Títol	Duc
Família	Hitotsubashi House (en) , Tokugawa Shogunate, Tokugawa Yoshinobu family (en) i Mito branch (en)
Cònjuge	Ichijō Mikako Nakane Sachi Shinmura Nobu Isshiki Suga Oyoshi
Fills	Ikeda Nakahiro  () Shinmura Nobu Hachisuka Fudeko  () Tokugawa Makoto  () Kyōko Tokugawa  () Shinmura Nobu Tetsuko Tokugawa  () Shinmura Nobu Tokugawa Atsushi  () Yoshihisa Tokugawa  () Shinmura Nobu Katsu Kuwashi  () Shinmura Nobu Tokugawa Tsuneko  () Shinmura Nobu Eiko Tokugawa  () Shinmura Nobu
Pares	Tokugawa Nariaki   i Yoshiko-joō
Germans	Tokugawa Sadako Tokugawa Akitake Matsudaira Akikuni Matsudaira Yoriyuki Matsudaira Tadakazu Mochimasa Ikeda Yoshinori Ikeda Kitsuregawa Tsunauji Matsudaira Takeakira Tsuchiya Shigenao Matsudaira Naoyoshi Tokugawa Yoshiatsu Matsudaira Nobunori
Premis  Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent  gran cordó de l'orde de les Flors de Paulownia
Signatura

Tokugawa Yoshinobu (徳川 慶喜, Tokugawa Yoshinobu^?) (també conegut com a Keiki) (Mito, província de Hitachi (avui prefectura d'Ibaraki), 28 d'octubre del 1837 – Bunkyō, Tòquio, 22 de novembre del 1913). Era el setè fill de Tokugawa Nariaki i el quinzè i últim shōgun del Shogunat Tokugawa.^[1]

El 1866, el shōgun Iemochi va morir, deixant el bakufu (govern) molt dèbil i perdent control, sense un successor prou fort com per poder controlar el país. Tokugawa Keiki va ser recolzat per tots els Tokugawa i els seus aliats amb l'única persona amb l'habilitat i experiència necessari per a accedir al càrrec. Tokugawa Keiki es va convertir en el quinzè Shōgun Tokugawa el 1866, sota el nom de Tokugawa Yoshinobu. Al cap de poc d'accedir Yoshinobu a shōgun, es van iniciar canvis essencials. Es va emprendre una meticulosa revisió del govern per iniciar reformes que reforçarien el govern de Tokugawa assistit pel Segon Imperi Francès, amb la construcció de l'arsenal de Yokosuka sota l'orde de Léonce Verny, i l'enviament d'una missió militar francesa per modernitzar els exèrcits del bakufu. Es va formar un exèrcit i una marina nacional, i la perspectiva era que el Shogunat Tokugawa anés guanyant terreny a través d'unes forces i un poder renovats. A mitjans de 1866, un exèrcit bakufu es va posar en marxa per castigar els rebels al sud del Japó i va ser derrotat.^[2]

El 1867, Yoshinobu va renunciar al seu càrrec de shōgun i va atorgar tot el poder a l'emperador. Es podria dir que molts dels poders, obligacions i responsabilitats de l'anterior shōgun va ser assumits per homes que eren coneguts com els "Tres grans nobles" de la primera era Meiji: Okubo Toshimichi, Saigō Takamori i Kido Takayoshi.

• Gordon, Andrew. A Modern History of Japan: From Tokugawa Times to the Present (en anglès). 2nd. Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-533922-2. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tokugawa Yoshinobu