Vés al contingut

Saqueig de Badalona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSaqueig de Badalona
Guerres otomanes
Saqueig de Badalona està situat en Espanya
Mers el-Kebir
Mers el-Kebir
Melilla
Melilla
Orà
Orà
Vélez de la Gomera
Vélez de la Gomera
Cullera
Cullera
Formentera
Formentera
Pollença
Pollença
Maó
Maó
Gibraltar
Gibraltar
Palamós
Palamós
Badalona
Badalona
Barcelona
Barcelona
Badalona
Badalona
Dénia
Dénia
Alacant
Alacant
Alboran
Alboran
Ciutadella
Ciutadella

Campanya de conquesta de Cisneros (1505-1510)
Atacs musulmans del segle XVI
Tipussaqueig Modifica el valor a Wikidata
Data25 de juny de 1564
LlocBadalona
ResultatVictòria otomana
Imperi Otomà i Monarquia Hispànica Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Corona d'Aragó Pirates musulmans

El saqueig de Badalona de 1564 fou un atac pirata a la costa catalana.

Antecedents

[modifica]

A principis de segle XVI la política d'expansió de la monarquia hispànica al nord d'Àfrica prenent places costaneres sense penetració en el continent s'aturà arrel del fracassat Setge de Gerba[1] i la participació de la corona espanyola a la Lliga Santa, prioritzant els assumptes d'Itàlia, i l'Imperi Otomà, que dominava el món islàmic i s'havia aliat amb el Regne de França, transformà la Mediterrània d'un "llac cristià" a un mar perillós en el qual el comerç havia d'enfrontar-se al perill corsari.

Els atacs pirates es produïen la primavera i l'estiu, que era quan les aigües estaven més calmades, i eren breus, cops d'efecte que acabaven abans que l'exèrcit o les milícies dels pobles tinguessin temps de reaccionar. Khair ed-Din Barba-rossa va atacar el 1527 el litoral del Principat de Catalunya atacant les costes del Rosselló i l'Empordà, i després la zona de Badalona,[2] el 24 d'abril de 1532 els turcs capturaren 28 pescadors de Barcelona.[3] el maig de 1550 la costa valenciana[4] Palamós i Cadaqués el 1543[5] i el 30 de juny de 1558 es saquejava Ciutadella.[6]

El desembarcament

[modifica]

El 25 de juny de 1564 setze galiotes musulmanes desembarcaren al litoral de Badalona, on hi havia pescadors que vivien a l'Arenal, que si veien les fogueres enceses al turó de Montgat o a Montjuïc, pujaven a refugiar-se a Dalt de la Vila.[7] Els atacants cremaren part de la casa de n'Alsina de Badalona, part de la casa de Mossén Stantí en el Cap del Besòs i unes garberes de forment, van prendre blat, 355 xais dels corrals dels carnissers de la Ciutat i capturaren una dona i dues criatures.[8]

Conseqüències

[modifica]

L'hegemonia turca va començar a decaure amb la Pau de Cateau-Cambrésis 1559 entre la monarquia hispànica i el Regne de França i les derrotes otomanes a la Malta en 1565 i Lepant en 1571.[9]

Referències

[modifica]
  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Vol. VII. Barcelona: Edicions Pàtria, 1934, p. 219. 
  2. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 96 entrada: "Barba-rossa". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. vol.2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 255. 
  4. Miquel Cifre Cifre. «La desgràcia dels Turcs a Pollença». [Consulta: 20 desembre 2012].
  5. Aguilera, Gemma. «Pirata a la vista! Els atacs corsaris a l'Empordà del segle xvi». Sàpiens, 07-10-2009. Arxivat de l'original el 31 de gener 2020. [Consulta: 31 gener 2020].
  6. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 349. ISBN 8478262997. 
  7. Soler i Amigó, Joan. «Barres i onades». Museu de Badalona, 1982.
  8. Reglá, Juan. Bandolers, pirates i hugonots: a la Catalunya del segle xvi. Editorial Selecta, 1969, p. 48. 
  9. Fuentes i Vicent, Manuel. «Quan el perill ve de la mar». [Consulta: 12 març 2016].