Vés al contingut

Otto Preminger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOtto Preminger

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Otto Ludwig Preminger Modifica el valor a Wikidata
5 desembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Vyzhnytsia (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor de televisió, actor de gènere, actor, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata - 1986 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsErik Lee Preminger Modifica el valor a Wikidata
GermansIngo Preminger Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0695937 Allocine: 292 Rottentomatoes: celebrity/otto_preminger Allmovie: p107025 TV.com: people/otto-preminger IBDB: 15911 AFI: 119881 TMDB.org: 834
Musicbrainz: ba869bfe-e9e0-4715-beb6-a95deeb0e6f4 Discogs: 1270072 Find a Grave: 5799 Modifica el valor a Wikidata

Otto Ludwig Preminger (Wischnitz, Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna, 5 de desembre de 1905 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un dramaturg i director de cinema austrohongarès-estatunidenc.

Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de la Galitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre.

Després de llicenciar-se en dret, el 1924 va començar a col·laborar amb Max Reinhardt a la companyia que el cèlebre innovador del teatre contemporani acabava de fundar a Viena. Aviat va començar a dirigir cinema i el 1935 acceptà la invitació de la Twentieth Century-Fox per establir-se a Hollywood.

Als Estats Units, Preminger es destaca ben aviat en gènere del cinema negre amb pel·lícules com Laura (1944), A Royal scandal (1945), i una considerable quantitat de realitzacions d'igual significació (Fallen Angel, 1945; Centennial Summer, 1946; Forever Amber, 1947; Daisy Kenyon, 1946, i That Lady in Ermine, 1948) que destaquen pel seu estil sobri i teatral.

Preminger era un gran coneixedor de l'ofici i dirigí pel·lícules d'àmplia ressonància internacional. Realitzacions com Carmen Jones (1954) i L'home del braç d'or (1955) són un bon exemple del seu talent artístic. La primera és una òpera de considerable interès dramàtic, interpretada per actors i cantants negres de Broadway, entre ells Harry Belafonte i Dorothy Dandridge. La segona va rebre una acceptació de la crítica encara més gran. Frank Sinatra interpreta un exdrogoaddicte que surt de la presó amb el propòsit de dedicar-se al jazz, però la morfina i el seu passat de crupier el persegueixen i és acusat d'un crim. La intriga policíaca i la sòrdida atmosfera del món de les drogues i l'alcohol fan de la pel·lícula una de les millors realitzacions estatunidenques de l'època.

Posteriorment adaptà i dirigí Bonjour tristesse (1957), basada en la novel·la de Françoise Sagan i portà al cinema l'òpera homònima de George Gershwin Porgy and Bess (1959). Les seves següents pel·lícules foren Anatomia d'un assassinat (1959), i Èxode, (1961), aquesta última una gran superproducció basada en la novel·la de Leon Uris que relata la creació de l'estat d'Israel.

El 1962, Preminger realitzà Tempesta sobre Washington, pel·lícula d'ambigua significació social i gran èxit de públic. Alguns dels seus darrers films foren El cardenal (1963), In Harm's way (1964), On és la Bunny Lake? (1965), Hurry Sundown (1966), Too Far Walk (1968), Tell Me that You Love Me (1970) i Such Good Friends (1972), amb els quals no aconseguí igualar l'èxit que havia assolit als anys cinquanta.

Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura als Estats Units.

Filmografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]