Vés al contingut

Numerus clausus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un numerus clausus (del llatí que significa literalment 'nombre tancat') és el nombre de persones als que una cosa és concedida (per exemple l'autorització d'exercitar una funció, l'admissió a una prova, etc.), en un sistema on aquest nombre és limitat a un valor fix sigui quin sigui el nombre de pretendents (més que per un percentatge), i decidit per les autoritats competents en funció de les seves necessitats.

El numerus clausus també pot referir-se a un nombre de categories limitat, és a dir, no necessàriament referit a nombres de persones, tot i que sol ser més emprada referint-se a nombres de persones.

El numerus clausus és per exemple emprat en l'admissió als estudis mèdics a França, per definir el nombre de metges.[1]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • COSTANZA, M.: Numerus clausus dei diritti reali e autonomía contrattuale, Studi in onore di. C. GRASSETTI, I, Milano, 1980, p.421 y ss.